ara.cat
Valencià i català són sinònims per a l'Acadèmia de la Llengua
SALVADOR ALMENAR València. | Actualitzada el 01/02/2014 00:00
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha trigat poc més d'una setmana a contradir els dirigents del PP que s'han negat a acceptar que l'obligat cessament de les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià suposava la pèrdua de l'últim mitjà de comunicació públic i d'àmbit autonòmic que els quedava als valencians en llengua pròpia.
Fins ara, els membres del PP, com el vicepresident del govern, José Ciscar, s'escudaven dient que no era una ràdio en llengua valenciana perquè no és de "la Comunitat, que és on es parla valencià". No obstant això, ahir l'AVL -la màxima autoritat lingüística del País Valencià- va aprovar un diccionari normatiu en què assegura que el valencià és el mateix que el català. Sens dubte, que l'Acadèmia hagi decidit tirar endavant el seu diccionari en aquest moment és una mala notícia per al PP, que fa uns mesos va decidir recuperar el discurs blavero per tractar de fer front a l'amenaça electoral del tripartit "catalanista" format pels socialistes, Compromís i Esquerra Unida. Més encara quan l'AVL va aprovar ahir en sessió plenària publicar el seu Diccionari normatiu valencià (DNV) dotze anys després que comencessin els treballs per elaborar-lo.
Amb l'acord d'ahir de l'AVL, si el PP no abandona el seu discurs serà dels pocs que continuï defensant que català i valencià són dues llengües diferents. Malgrat que l'Acadèmia ha tardat molt, i ha protagonitzat forts debats sobre la unitat de la llengua, en el diccionari l'admet sense embuts. Segons fonts acadèmiques, l'obra "aborda amb normalitat la realitat lingüística per superar els conflictes onomàstics" i, així, el diccionari reconeix que la denominació llengua valenciana és compatible amb altres denominacions com català. Amb 16 vots a favor, dos en contra i dues abstencions, els acadèmics han acordat definir el valencià com l'"idioma romànic parlat a la Comunitat Valenciana, a les Balears, Catalunya i altres territoris de la Corona d'Aragó i que també rep el nom de català". L'AVL va matisar, però, que "el reconeixement de la unitat de la llengua no comporta cap supeditació de les variants pròpies d'un territori respecte a les d'un altre".
La finalització del treball més important elaborat per l'Acadèmia fins avui coincideix amb un moment convuls per a la institució. El govern del PP d'Alberto Fabra vol reduir de 21 a 11 els acadèmics. Mentre els populars diuen que el canvi legal servirà per "racionalitzar" la despesa de les institucions d'autogovern, l'oposició creu que només aconseguirà trencar la pau lingüística dels últims anys. Difícilment la norma podrà tirar endavant perquè el PP necessita els vots de dues terceres parts del Parlament.
vilaweb.cat
El govern espanyol tanca Catalunya Ràdio al País Valencià
Les emissions van cessar ahir a les vuit del vespre · El PP amenaçava Acció Cultural amb multes
Dimecres 22.01.2014 06:00
Catalunya Ràdio i Catalunya Informació van deixar de
sentir-se ahir al País Valencià. A les vuit del vespre es va apagar el senyal,
després de l'emissió d'un programa especial de l'emissora dedicat al tancament.
Després del tancament de TV3, les emissions de la ràdio pública catalana es
mantenien a través de la xarxa de repetidors d'Acció Cultural del País Valencià. Però divendres l'entitat va rebre una comunicació del govern espanyol
en què l'obligava a tancar els repetidors i anunciava dues multes per valor
d'un milió d'euros, que probablement s'aplicaran encara que hagi complert
l'ordre de tancament.
Per primera vegada, el Ministeri d'Indústria espanyol, a
través de la secretaria d'estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la
Informació, pretenia castigar no únicament les emissions, sinó la propietat i
l'existència de torres de repetidors de l'emissió 'sense autorització'. Segons
Indústria, aquesta actuació neix de la denúncia d'un grup que es diu Círculo
Cívico Valenciano, amb l'acord de la Generalitat Valenciana.
ACPV explica que divendres va rebre una notificació del
ministeri anunciant-li un expedient sancionador per dues suposades infraccions
referides a les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació: la
primera, per la instal·lació d'estacions radioelèctriques sense autorització i
la segona, per la utilització de freqüències radioelèctriques sense
autorització, cadascuna de les quals pot representar una multa de 500.000
euros.
En el mateix text instaven ACPV a tancar immediatament
les emissions i l'avisaven que, si no ho feia, precintarien 'els equips i
aparells que formen part de la xarxa de difusió'. Per aquest motiu, ACPV
es va trobar forçada a tancar les emissions, per bé que presentarà al·legacions
contra la mesura.
Per Toni Gisbert, secretari general d'ACPV, aquest
tancament constata que la situació del País Valencià és una 'situació
d'emergència' des del punt de vista de la llibertat d'informació, la pluralitat
i la llengua. El contingut polític d'aquesta mesura és evident, segons
Gisbert.
ACPV farà una valoració més extensa dimarts, en una
conferència de premsa on oferirà 'una proposta de resposta d'Acció Cultural
arran d'aquesta situació'.
Mas denuncia l'atac a la llengua
El president de la Generalitat, Artur Mas, va comentar
ahir el tancament de les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià, i va
remarcar que un dels drets col·lectius d'una societat és que hi hagi mitjans
públics que reforcin l'idioma propi d'un territori: 'I veiem avui com a
València, el seu idioma propi oficial no tan sols queda desprotegit, sinó que
és clarament atacat.'
Mas va lamentar: 'Sembla que no passi res quan es vulneren drets molt clars', com el de la llengua. Tots els països del món --va afegir-- 'protegeixen els seus drets lingüístics amb ungles i dents'. 'Per què les comunitats de parla catalana o valenciana no han de fer exactament això mateix? És que som societats inferiors?'
Mas va lamentar: 'Sembla que no passi res quan es vulneren drets molt clars', com el de la llengua. Tots els països del món --va afegir-- 'protegeixen els seus drets lingüístics amb ungles i dents'. 'Per què les comunitats de parla catalana o valenciana no han de fer exactament això mateix? És que som societats inferiors?'
vilaweb.cat
Una malla d'acer inoxidable permetrà recuperar el Pi de les Tres Branques
L'operació, que té un cost de 35.000 euros, es preveu que estigui enllestida abans de l'Aplec del 19 de juliol
Dimecres 06.05.2015 16:01
El Pi de les Tres Branques tornarà a tenir el seu aspecte original abans de l'Aplec que se celebrarà el tercer diumenge de juliol. Així ho ha manifestat el director tècnic del projecte, Gerard Passola. La solució que s'ha triat per unir la tercera blanca inclou una malla d'acer inoxidable que quedarà visible però que 'estèticament quedarà bé'. Passola ha remarcat que aquesta instal·lació 'ha de durar 50 anys sense problemes'. El cost de l'operació és de 35.000 euros, una quantitat subvencionada a parts iguals per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
En aquests moments la branca que van tallar uns desconeguts el mes de maig de 2014 i que pesa unes dues tones està guardada a una nau de Berga, però aviat tornarà al seu lloc habitual. Ja fa dies que els tècnics de l'empresa Doctor Árbol treballen per enllestir el sistema que ha de permetre tornar a posar la branca. Després de descartar altres opcions, finalment s'instal·laran 'uns nervis d'acer inoxidable que quedaran visibles' però que, segons Gerard Passola, 'estèticament estarà ben fet'. A més, es recuperaran branques petites que es van trencar 'per un tema estètic i perquè l'arbre tingui més estabilitat'.
L'Ajuntament de Castellar del Riu és qui ha demanat la subvenció per tirar endavant la rehabilitació del Pi de les Tres Branques. El cost total de l'operació és de 35.000 euros, que assumeixen a parts iguals la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Aquests diners ja cobreixen l'estudi previ per poder instal·lar l'estructura d'acer.
El batlle de Berga, Juli Gendrau, ha destacat l'interès de la Diputació per recuperar l'arbre i 'l'acompanyament que ha fet del cas des del dia de la bretolada'. Gendrau creu que la rehabilitació 'és una notícia important pel país i que s'ha de celebrar amb joia i alegria'.
Si tot va sobre el previst, el Pi de les Tres Branques estarà rehabilitat el proper 19 de juliol coincidint amb l'Aplec que es fa a Campllong. Aquell dia, segons el cap de la comissaria del Mossos d'Esquadra de Berga, Eduard Cuenca, es mantindrà el dispositiu habitual dels darrers anys i ha assegurat que 'hi ha obertes varies línies d'investigació' i que 's'estan tibant fils per trobar els responsables de la bretolada'.
La simbologia del Pi de les Tres Branques
El mes de maig de 2014 uns desconeguts van serrar una de les tres branques del Pi de les Tres Branques del Pla de Campllong, al terme municipal de Castellar del Riu (Berguedà). Els Mossos que van investigar els fets van atribuir-ho a una bretolada, ja que ningú va reivindicar l'acció. Tot i això, el batlle del municipi, Adrià Soler, va apuntar que podia tenir relació amb el procés sobiranista que viu el país, ja que l'emblemàtic pi ja havia patit amb anterioritat algunes pintades.
El Pi de les Tres Branques, de 25 metres d'alçada, es troba situat al terme municipal de Castellar del Riu i simbolitza la unió dels tres territoris que formen els Països Catalans: Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Cada any, el tercer diumenge de juliol s'hi celebra un acte politicocultural al seu voltant i Mossèn Cinto Verdaguer li va dedicar un poema.
Precisament, l'aplec de l'any passat va duplicar el nombre de participants per la multitud de persones que van voler acostar-s'hi com a mostra de solidaritat i per denunciar els fets. La jornada va aplegar unes 2.500 persones i el batlle va explicar que havia estat l'aplec més multitudinari dels últims deu anys.
vilaweb.cat
Unitat política en defensa del català a l'escola
CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP planten cara conjuntament a l'ofensiva de Wert contra la immersió
Dimecres 06.05.2015 14:47
Unitat de CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP per mostrar el seu rebuig frontal al que consideren 'un atac polític' al model d'immersió lingüística i un intent de 'judicialitzar' les aules. Els grups han instat la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, a 'plantar cara' contra aquest 'nyap jurídic', i a la comunitat eductiva, a mobilitzar-se massivament. Els diputats creuen que el recurs del govern espanyol davant del TSJC és 'una barbàrie pedagògica' i 'impossible' d'aplicar. La republicana Anna Simó ho veu 'un atemptat irresponsable' i David Fernàndez, de la CUP, ha titllat de 'cafres ignorants' els responsables del govern espanyol i els ha recomanat 'una immersió democràtica i educativa urgent'.
La CUP ha carregat amb contundència contra la maniobra jurídica de l'Estat, que veu com una 'tupinada temerària i arriscada' i 'un acte d'imposició espanyolista amb rivet electoral'. Davant d'aquest 'nou episodi de persecució anticatalanista', Fernàndez ha cridat a la desobediència. 'És un cop d'estat i els cops d'estat es desobeeixen i se'ls planta cara', ha advertit en roda de premsa.
A més, ha titllat el govern espanyol i el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, de 'cafres ignorants' que, segons ha dit, 'necessiten un programa urgent i radical d'immersió democràtica i educativa'.
El diputat d'ICV-EUiA Joan Mena s'ha expressat en la mateixa línia i, parafrasejant en castellà el poeta Miguel Hernández, ha avisat que els partits catalans seran 'el rayo que no cesa' en contra del govern del PP, que creu que 'comet frau' intentant aconseguir per la via judicial 'allò que no li donen les majories parlamentàries'.
Així, ha fet una crida a la comunitat educativa a mobilitzar-se massivament per denunciar l'intent de l'Estat de 'polititzar les aules' i de 'provocar una fractura social que podria ser irreparable'. Una acció que, des del punt de vista pedagògic, és 'una barbàrie', segons ha indicat.
La republicana Anna Simó ha considerat que el recurs presentat pel govern espanyol davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per repetir el procés de matriculació per aquest curs escolar és fruit de la 'visió totalitària' del PP, que creu que 'menysté' el sistema competencial de Catalunya. Així mateix, ha acusat el partit de Mariano Rajoy de cometre un 'atemptat irresponsable' a la convivència i de 'crear conflictes on n'hi ha'.
L'actuació davant dels tribunals és jurídicament, segons ha afegit, 'd'una desproporció sense precedents', que pretén ser una 'ingerència' als centres escolars. ERC ha anunciat 'fermesa' en la defensa d'un model que, segons Simó, ha estat construït amb 'consensos socials i polítics al llarg de 30 anys'.
De la seva banda, la socialista Rocío Martínez-Sampere ha destacat que l'acció del govern espanyol ha aconseguit la unitat de pràcticament totes les forces parlamentàries, i és que 'la resposta' davant dels 'atacs reiterats' a la immersió lingüística ha de ser, precisament, la unitat de la societat catalana, ha dit. A més, ha destacat que la petició del govern espanyol és 'completament inaplicable' des del punt de vista tècnic.
La diputada de CiU Ramona Barrufet ha demanat a l'executiu de Rajoy que 'deixi d'utilitzar les aules per judicialitzar-les'. 'Als centres escolars no hi ha problemes lingüístics, en tot cas els té el grup parlamentari del PP', ha asseverat, tot remarcant que el model d'immersió lingüística 'aglutina' tota la comunitat educativa i gaudeix de 'cohesió social'.
vilaweb.cat
La fiscalia de València investigarà els insults contra Guillem Agulló i l'exhibició de símbols nazis el Nou d'Octubre
La fiscal en cap incoa diligències d'investigació penal després de la denúncia del digital La Veu del País Valencià
vilaweb.cat
La fiscalia de València investigarà els insults contra Guillem Agulló i l'exhibició de símbols nazis el Nou d'Octubre
La fiscal en cap incoa diligències d'investigació penal després de la denúncia del digital La Veu del País Valencià
La fiscalia de València ha obert diligències d'investigació penal per l'exhibició de símbols nazis i insults contra diputats de Compromís i contra Guillem Agulló --jove independentista assassinat per l'extrema dreta en 1993-- en els actes institucionals de la diada del País Valencià celebrats a València pel Nou d'Octubre de 2014. La denúncia va ser interposada pel diari digital La Veu del País Valencià, que ha rebut la comunicació d'incoació de diligències, segons que han informat fonts del mitjà a l'ACN. La fiscal en cap, Teresa Gisbert, considera que es podrien haver vulnerat els drets d'igualtat, produint-se delictes de discriminació.
En declaracions remeses per La Veu del País Valencià, el seu editor i coordinador, Moisès Vizcaino, ha expressat la seva 'satisfacció', i també la de 'tots i cadascun dels membres de l'equip, ajuntaments i lectors agermanats' d'aquest digital , i ha reiterat la seva confiança en la 'professionalitat de la justícia' davant l'obertura de diligències per aquest cas.
Al mateix temps, ha mostrat la seva 'esperança que algun dia es faci justícia per als pares i per la memòria de Guillem Agulló'.
Vizcaino, que va ser qui, juntament amb el director de La Veu Xavier Pérez, va posar en coneixement de la Fiscalia els fets, va aportar en la denúncia un vídeo en què consten els fets presumptament constitutius de delicte, així com diversos articles i fotografies, en entendre que poden existir delictes d'injúries i calúmnies, així com d'apologia del nazisme.
En opinió de La Veu del País Valencià, els documents gràfics aportats constitueixen 'material probatori suficient' perquè les forces de seguretat puguin identificar les persones que presumptament varen cometre els possibles delictes i se'ls pugui demanar responsabilitats.
En el moment de presentar la denúncia, Vizcaino va remarcar que 'en altres països de la Unió Europea està terminantment prohibit exhibir simbologia nazi en qualsevol tipus de manifestació.'
'La societat civil i democràtica no pot tolerar que això passi amb normalitat'
'La societat civil i democràtica del País Valencià no pot tolerar que això -en referència als fets denunciats que ara investigarà la Fiscalia- passi amb normalitat als carrers de València ciutat, sobretot en un dia com el 9 d'octubre, en el qual els actes són institucionals, organitzats per l'Ajuntament de València, que és qui hauria de vetllar perquè aquestes coses, aplicant la legalitat i la democràcia, no passaren mai més', va advertir l'editor de la Veu del País Valencià després de la presentació de la denúncia. 'Nosaltres estem contra els neonazis i tot el feixisme 'blaver' que sempre ataca qualsevol tipus de valencianisme, sigui del plantejament que sigui', va assegurar.
A l'escrit de denúncia es fa constar que durant els actes de la processó cívica organitzada per l'Ajuntament de València, participaren membres i simpatitzants de la coalició Compromís, i entre ells, càrrecs públics com els diputats de les Corts Mònica Oltra i Francesc Ferri, i el portaveu municipal Joan Ribó, els quals van ser insultats per particulars i per membres de grups d'ultradreta al llarg del recorregut de la processó.
Així mateix, l'escrit de denúncia pel qual s'obrin diligències posava en coneixement de la Fiscalia que durant la processó cívica es van manifestar grups de l'extrema dreta amb simbologia nazi, 'cridant, fent burla i faltant a la dignitat dels pares, familiars i amics del jove valencià Guillem Agulló, militant en moviments independentistes d'esquerres, que va ser assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta l'any 1993.
vilaweb.cat
País Valencià: any zero
La Generalitat es reconeixerà, per primera vegada en l'època moderna, com a govern d'un país i no com a franquícia de la Moncloa
La trampa legal del 5%, felicitada pels partits espanyols, va aconseguir de deixar fora de les grans institucions valencianes no tan sols allò que era una àmplia part de la societat d'aquest país, sinó la més activa i moderna. Sense aquesta barrera, la història del País Valencià hauria estat completament diferent. El règim que ara veiem dissoldre's no hi hauria tingut cabuda.
Aquella llosa, i més paranys que no vam saber defugir, ha pesat durant massa temps sobre els muscles d'una societat que es va sentir exiliada a casa pròpia. I amenaçada. No oblidem que fins fa ben poc defensar segons quines idees o exhibir certs símbols et convertia, especialment en alguns llocs, en la víctima probable d'un terrorisme no reconegut però efectiu i sovint violent. La pervivència del valencianisme contra pronòstic, la victòria amable a les urnes i la reconquesta d'espais que ens havien segrestat a base d'amenaces sòlides ens duu, crec, a l'any zero.
La suma d'esforços colossals i de treballs importants, però també la de milers de petites dignitats insubornables amb un horitzó compartit que ens volien fer creure utòpic, tota aquella voluntat pètria i florida ens ha permès de ser ara on havíem d'haver arribat fa trenta anys. No ens ho van permetre llavors, i ara no podem badar.
Siga com siga el govern que es formarà, es trobarà la fallida econòmica, la destrossa del sistema productiu, la defunció de l'ecosistema bancari propi... I tindrà enfront un govern espanyol enemic. No únicament per la diferència de color polític, sinó sobretot perquè la Generalitat es reconeixerà, per primera vegada en l'època moderna, com a govern d'un país i no com a franquícia de la Moncloa, i això no ho perdonaran. Després de massa temps, comencem a fer país des de dins.
Aquella llosa, i més paranys que no vam saber defugir, ha pesat durant massa temps sobre els muscles d'una societat que es va sentir exiliada a casa pròpia. I amenaçada. No oblidem que fins fa ben poc defensar segons quines idees o exhibir certs símbols et convertia, especialment en alguns llocs, en la víctima probable d'un terrorisme no reconegut però efectiu i sovint violent. La pervivència del valencianisme contra pronòstic, la victòria amable a les urnes i la reconquesta d'espais que ens havien segrestat a base d'amenaces sòlides ens duu, crec, a l'any zero.
La suma d'esforços colossals i de treballs importants, però també la de milers de petites dignitats insubornables amb un horitzó compartit que ens volien fer creure utòpic, tota aquella voluntat pètria i florida ens ha permès de ser ara on havíem d'haver arribat fa trenta anys. No ens ho van permetre llavors, i ara no podem badar.
Siga com siga el govern que es formarà, es trobarà la fallida econòmica, la destrossa del sistema productiu, la defunció de l'ecosistema bancari propi... I tindrà enfront un govern espanyol enemic. No únicament per la diferència de color polític, sinó sobretot perquè la Generalitat es reconeixerà, per primera vegada en l'època moderna, com a govern d'un país i no com a franquícia de la Moncloa, i això no ho perdonaran. Després de massa temps, comencem a fer país des de dins.
No hay comentarios:
Publicar un comentario